Obertura de la fossa comuna del cementiri de Mancor de la Vall
L’exhumació del cementiri de Mancor de la Vall ha finalitzat sense que s’hagin trobat proves evidents que permetin confirmar la troballa de les restes d’Adolfo Quesada Ripoll, única víctima de la qual es tenia constància que estigués enterrada a la fossa municipal.
No obstant això, gràcies a aquesta feina, l’Associació Memòria de Mallorca ha localitzat a Biniamar a familiars d’aquesta víctima del franquisme, que han confirmat que Adolfo Quesada era natural d’Inca, treballava a la pedrera des Murterar i era casat amb una biniamera.
El Govern de les Illes Balears lliurarà a la família el Certificat de Víctima del Franquisme.
«La intervenció no ha donat resultats positius, però ara sabem que hi ha familiars d’Adolfo Quesada i que continuen residint al que va ser el seu poble. Hem recuperat la memòria no només del seu terrible assassinat, sinó també sobre la seva vida. Adolfo va ser una persona de conviccions progressistes, compromès amb la millora de les condicions de vida de la gent que manco tenia, i aquestes circumstàncies varen conduir a la seva execució», ha destacat el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Sectors Productius del Govern, Jesús Jurado.
«Estam tristos per no haver aconseguit poder trobar el cos del senyor Adolfo Quesada Ripoll, tot i que sabem que aquesta és una tasca complicada, tal i com va passar en la recerca dels cossos del batle de Mancor de la Vall, Pau Crespí Vilallonga i del seu fill, al cementiri d'Alaró. Contents perquè l'inici d'aquest treball a la fossa de Mancor de la Vall ha duit a trobar familiars de n'Adolfo Quesada Ripoll», ha afegit el batle de Mancor de la Vall, Guillem Villalonga.
Durant cinc dies, un equip d’arqueòlegs i antropòlegs de la Societat de Ciències Aranzadi ha realitzat un sondeig de 3x3 metres a la cantonada nord-oest del cementeri antic, exactament en el primer quadrant de la dreta del recinte original del cementiri, a tres metres de l’entrada, i fins i tot l’ha ampliat als 5x5 metres, sense que la intervenció hagi llançat resultats concloents.
L’espai treballat coincideix amb l’assenyalat com a lloc d’enterrament d’aquesta víctima de la Guerra Civil, segons la documentació oficial de l’època i, en concret, segons les diligències obertes després del seu assassinat la nit del 4 al 5 de setembre de 1936 i recollides en la causa 402/1936. És per això que existeixen pocs dubtes que aquesta no fos la fossa en la qual varen inhumar el cos d’Adolfo Quesada; però l’absència de restes que coincideixin amb la descripció recollida en aquesta documentació sobre el seu assassinat i posterior inhumació, així com l’aparició de nombroses restes òssies en l’àrea intervinguda, corresponents al funcionament habitual del cementiri, no permeten establir un resultat definitiu.
La hipòtesi més probable, expliquen des d’Aranzadi, és que les restes d’Adolfo Quesada fossin remoguts en la remodelació del cementiri duta a terme en els anys 80 que va afectar el recinte antic del cementiri i que fossin dipositats en l’ossari al costat d’altres restes.
«A partir de la poca cultura material recuperada, principalment botons, així com de la seqüència estratigràfica, pensem que les restes dels 25 individus localitzats, d’edat diversa, i les cinc reduccions documentades en l’àrea intervinguda, pertanyen al funcionament habitual del cementiri de finals del segle XIX i principis del XX i serien, per tant, anteriors als fets de 1936», ha detallat el director de la intervenció, Jaume Servera, que també ha recordat que “només realitzant la intervenció podíem descartar la hipòtesi de la localització de les restes d'Adolfo Quesada a la ubicació que indicava la causa”. «No obstant això, una vegada conclosa la intervenció de camp, les conclusions finals queden pendents del processament més precís de la informació recollida», ha afegit.
L’exhumació del cementeri de Mancor de la Vall per a localitzar les restes d’Adolfo Quesada s’emmarca en el Tercer Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears (2021-2022).
